20 de maig 2006

L'inici


A trenc d'alba i vorejant l'impossible és quan neixen petites realitats. El començament de qualsevol projecte és ple d'il.lusions. Començo aquest bloc amb il.lusió!
L'esbós que tinc al cap és farcit de paraules i d'imatges, de textures i de sabors.
Col.laborarà amb mi " la jove artista " de la casa ( així tot quedarà en família ).
Ella il.lustrant els meus continguts i jo interpretant les seves imatges.

Vull pensar que aquesta simbiosi no serà flor de dos dies, sinó un inci de nous diàlegs; diàlegs que sovint estan guardats als cellers foscos de la memòria.
M'agradaria teixir i trenar un nou espai i amb el temps anar-lo matisant amb pinzellades de llum.

16 Comments:

Blogger Joana said...

Mil gracias Paloma. Solo puedo decirte dos cosas: la vida es un instante y hay que saborearlo. Son esas pequeñas cosas diarias las que nos hacen sentir felices.
Me alegro de tenerte en mi bloc.

2:41 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

he decidit mirar els inicis dels pocs blogs que miro a poc a poc. He començat per tu, per ser, junt amb la Sidlia, els primers que em vàreu animar amb els vostres comments a tirar endavant un bloc que encara que no gaudeix de molts lectors, els considero de molta qualitat

una pregunta, encara seguiu col·laborant tu i la petita artista de la casa?

l'artista de la casa és una amant de la xocol·lata?????

1:08 a. m.  
Blogger Joana said...

Robertinhos,
.... I de la fotografia!!!! ;)
Una abraçada!

12:57 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

em sembla que m'estic enamorant!

jajajaja

;)

12:47 a. m.  
Blogger Joana said...

Jajajajaj... De la de la foto?
és wapíssima...porta els meus gens ;)
Gràcies wapo1

1:38 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

jajajaja...
i també la teva modèstia?

8:11 a. m.  
Blogger Joana said...

Rober,
Sóc modesta ...però els gens són els gens. Aquí no hi puc fer res!
Una abraçada!

8:23 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

a sota de Llum de Dona tindries que posar Orgull de Mare. ;P

bona combinació genètica, llavors!

per cert, encara seguiu col·laborant l'amant de la fotografia i la xocol·lata i tu?

5:15 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

ups, sé la resposta...

bé...em pots rerespondre si vols...

5:16 a. m.  
Blogger Joana said...

Es dedica a descobrir ... la vida i jo escric mentestant, bocins de vida...
La intenció era bona però aquestes col.laboracions costen sobretot a aquestes edats.
una abraçada!

6:58 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

segurament a ella no li motiva això dels blogs. Si tu vols la connexió, no esperis que ella s'adapti al que a tu t'agrada. Adaptat tu al que ella li agrada. crec Joana que t'equivoques, les col·laboracions no són cosa d'edats, sino d'afinitats. I en això dóna igual el lligam sanguini.

crec que tu escrius els que has descobert, alguns bocins, però que continues descobrint la vida a cada pas. Qui t'anava a dir que estaries discutint amb algu a qui quasibé li dobles l'edat? (possiblement.......)

8:42 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí Rober,
ja sé que és qüestió d'afinitats, però va ser una prova i no ha anat del tot malament. Ella va en una direcció totalment diferent, i és normal per la seva edat, Jo només vaig posar l'ham, sense cap imposició. El cas és que hi ha un canvi i això ja em satisfà.
L'edat? Sempre aprenc dels més joves i no tant joves. Només és un número per a mi. Com dius lo important són les afinitats!
Una abraçada!

12:24 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

està obert a apendre dels nens i dels avis (i també en femení) és una de les majors virtuts que hom pot gaudir a la seva vida.

si el blog va servir per apropar-vos ja és més del que m'ha servit a mi el meu.

i això em du a la pregunta...

de què serveix el nostre blog?

9:32 a. m.  
Blogger Joana said...

Segurament per projectar-nos amb dèries incloses,vivècies,imagnacions...esmicolant la vida...queno és poc!
Nanit!

3:00 p. m.  
Blogger Unknown said...

Potser la millor manera de felicitar-te pel teu sant és anar a l'inici... a l'inici d'aquest reguitzell de posts amb que d'una manera o altra sempre m'hi he identificat.

Una abraçada

9:46 a. m.  
Blogger Joana said...

És una manera especial de felicitar-me Tondo i original.
Queden lluny els inicis però encara tinc il.lusió i m'agrada trobar-te aquí i molt!
gràcies Tondo, de tot cor!
Una abraçada!

12:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home