30 de juliol 2006

Sorpreses


Avui respiro una mica més tranquil.la. Ahir fullejant un diari de les comarques gironines ho vaig llegir. Quatre ratlles, no us penseu! Per a molts serà una notícia banal. A mi m'ha alegrat.
Textualment deia: " B-Crek Brasa & Cuina", ha obert a Olot un " Fast food " de cuina catalana. Ja era hora! He pensat.
A la sortida d'Olot anant cap a la Vall d'en Bas hi ha la Pujada de la Solfa. Doncs bé, fa uns anys , no massa, s'hi va instal.lar un Mc Donald's ( al diari deia un fast food de cuina americana ), amb els corresponents permisos, esclar.
Recordo que se'n va parlar molt a la premsa perquè no l'hi volien. Diferents associacions, centres excursionistes, restauradors i olotins es van manifestar en contra.
Finalment va guanyar la multinacional. Un escàndol. Un nyap. Una taca al paisatge. No trobo calificatius millors. Encertat com posar una font amb molsa, boixos i falgueres a la cinquena Avinguda, a Nova York.
El lloc escollit va ser al Parc Nou d'Olot on hi ha el Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina,
el museu dels volcans i la torre Castanys, d'estil modernista. Ja em direu que hi pintava un Mc Donald's allà. No podia cuallar amb la cultura garrotxina. Una comarca que té la seva cuina volcànica, amb els fesols de Santa Pau i les farinetes de fajol.
La multinacional va haver de tancar fa una mica més d'un any.
La bona notícia, ara, és que al seu lloc ha obert una empresa de menjar ràpid amb cuina catalana ( amanides, arrossos, carns a la brasa...). Imagino que et podràs emportar el menjar o degustar-lo allà mateix davant d'un paisatge que ja per ell sol parla.
Si tenim bona vista vista, de passada, podrem veure Santa Magdalena, El Bassegoda, Xenacs, Els Pirineus, El Santuari de Cabrera, Sant Miquel de Falgars...i totes les muntanyes que voregen Olot.
Jo penso arribar-m'hi.
Si tenen cura dels menús confio en què aviat a la ruta dels volcans hi sortirà la recomanació de fer una parada a la Pujada de la Solfa.

29 de juliol 2006

Una o més


Avui m'has esquinçat el cor i se m'ha desbocat , ferit per un reguitzell de paraules punyents, fruit del cansanci, el desconcert i el desgavell hormonal que et perfilen el camí del canvi.
La tempesta interior que et turmenta esquitxa la meva fràgil estàtua de sal de mare i l'enyor per la teva absència serà per no poder-te abraçar ni dir-te cada nit : " t'estimo".
En la distància comptarem els dies...

22 de juliol 2006

L' Escapada


Pedalant i albirant l'horitzó. Allà on es fon el verd dels arrossars amb el blau del mar.
Uns dies lluny del brogit quotidià, del treball i les obligacions. Un recés per reordenar i endreçar ( encara que sovint ni ordenem i endrecem ).
Resseguint camins solitaris amb el cant de les aus i de les granotes per companyia.
Lluny de sorolls cridaners i aires asfixiants. Racons amb natura palpitant. Gent que treballa la terra i en treu els fruits, gent que va a la mar per deleitar-nos amb tresors salats.
Arrossos, peix i vins, olis i marisc. El plaer d'una taula ben assortida.
Llargues platges sorrenques on es barregen aigues dolces i salades. El rei, l'Ebre. Rega els camps i dóna vida als conreus.
Quan s'atura el temps, avances, reposes i gaudeixes; llegeixes, escoltes, mires i també oblides. Espais al capvespre que conviden a intimar. Perduda al Delta de l'Ebre, no molt lluny de casa... Uns dies de descans. Pedalant amb la brisa a la cara i el sol colrant la meva pell. Uns dies plàcids, amb molta llum...

08 de juliol 2006

Temps de Vacances


Una barreja de gustos, flaires i colors. Temps per assaborir, pensar i somniar. Calma i silenci.
També, disbauxa. Confondre la nit amb el dia, el son amb la vigília, un cos amb un altre cos...

I com aperitiu d'estiu: Còctel de " Cassis"

_ Vi blanc fresc i sec o cava brut
_ Una mida de " licor de Cassís" ( licor francès fet amb groselles negres macerades amb alcohol neutre).
_ Servir-ho amb copes flauta

03 de juliol 2006

Incertesa


Dies d'espera. Estàs apuntada a una llista en la qual hi ha molts noms. En pocs dies sabràs si podràs fer el que més t'agrada: Fotografia.
Diuen que qui espera, desespera. Però tu ho portes a dins. Ets forta. La vida ja t'ha donat les primeres lliçons.
Confies que t'agafaran. Vols que ens sentim orgullosos de tu. Saps que n'estem.
Hi ha èpoques a la vida que marquen el futur de cadascú. Tu estàs davant d'un d'ells. Elegir sempre costa. Vol dir que has de deixar un camí per a seguir-ne un altre.
Sovint tot depèn d'aquesta elecció.
Saps que és l'hora d'anar deslligant-te d'aquest cordó umbilical que ens uneix. Necessites aire fresc, conèixer i viure,aprendre i conviure.
Fa molts anys jo vaig fer el mateix. N'hem parlat molts cops. Vaig deixar el meu petit poble, la vall i els amics per submergir-me a la gran urbs, per estudiar.
Tenia 17 anys i el món davant meu.
I tu ho tens gravat. Penses que ho has de fer. Que t'ajudarà a créixer. Jo penso que creixeràs. Estic convençuda que tens potencial i que arribaràs allà on vols arribar.
També tindràs moments de solitud, moments en què hauràs de prendre decisions, moments en què guanyaràs i altres en què no arribaràs.
En aquest gran teatre on vivim ,tots hi tenim un paper. L'èxit de cada representació no depèn només de tu. Ara comences l'assaig i et mudaràs per sortir a escena.
Agafa la motxilla dels sentiments, fes servir els valors que t'hem tramès i camina.
El diploma que vols aconseguir t'obrirà una altra porta. A sota i amb lletra petita jo hi afegeixo :" Fes allò que et faci sentir bé"