29 de setembre 2006
28 de setembre 2006
L'entrenador Personal
24 de setembre 2006
La Tornada
La peça clau són els texans. Tothom en té i suposo que més d'un. Una peça clàssica-moderna-per a tot terreny i esportiva.
El problema ve quan te'ls tornes a posar després de l'estiu. Ara que ja comença a refrescar i que amb una camiseta blanca t'hi veus tan bé.
Si la sensació, al posar-te'ls, és com si t'enfundessis un "vestit de neoprè", la cara et canvïa. Veus desfilar davant teu tot un assortiment de paelles, "clares", gelats i graellades estiuenques.
Saps de sobres que t'has passat de la ratlla i que l'estiu, tot i que és curt, ha fet estralls. Els sopars amb els amics, els gelats a les terrasses, les begudes per calmar la calor. Tot s'ajunta amb els dies de vacances i dies de descans, dies en què la pressa no et fa córrer i els minuts s'estiren una eternitat. I en aquest cas els quilets també hi diuen la seva.
Bé, la tardor és una època per a reorganitzar-nos i per tant, per deixar de mandrajar.
Tornar a l'activitat diària ja fa que ens belluguem més. Fa menys calor i tenim més ganes de fer coses. Amb la xafogor de l'estiu com menys músculs movem més bé ens sentim.
Jaguem a tot arreu acompanyats de ventiladors i vanos, ampolles d'aigua i refrescos.
Posar les piles i fer tot allò que deixem aparcat a l'estiu, per mandra , calor o sencillament perquè fem vacances o fan vacances.
Un parell de mesos d'una certa inactvitat fa que al setembre tinguem ganes de tornar-hi.
Jo ja he començat la meva tanda de ioga dos dies a la setmana ( per allò de la flexibilitat ) dos dies de natació ( per allò de moure-ho una mica tot ) i senderisme el diumenge al matí ( perquè qui mou les cames mou el cor ).
Casi renovada, però encara quan em poso els texans he d'aguantar la respiració per cordar-me'ls.
Ara només em falta un " Entrenador Personal".
21 de setembre 2006
La Vall
16 de setembre 2006
Punt i a part
Mirant pel finestral
endevino la teva figura,
sota la pluja,
que amb passes lentes
es va allunyant.
Amb la mirada perduda
fitant l'horitzó
em pregunto si te'n vas de mi
o et busques a tu.
Plou i la figura es desdibuixa
com una ombra
enmig del vendaval.
Un fuig,
l'altre es queda.
Qui se'n va, deixa
Qui es queda, perd.
Queda l'espectre
del que va ser
i tot esdevé confús,
sense perfil.
S'esborra la figura,
amb la pluja,
perquè les traces
són fràgils
les passes lentes
i el futur , incert.
La casa buida,
fosca i plena d'embalums
de vida.
Vida posada en capses
i guardada a les golfes.
Qui sap si, passats els anys,
algú les obrirà i
les despolsarà i
amb ulls encuriosits
descobrirà les teles
brodades amb fils
de desitjos incomplerts i
de diàlegs inacabats.
Sovint, per mandra de teixir,
la vida sen's va esfilegassant.
13 de setembre 2006
L'hora del pati
09 de setembre 2006
Nutrició i sentit comú
Us proposo una recepta, un plat únic, fàcil de fer , equilibrat en quant a nutrients: Hidrats de carboni, proteïnes, fibra i greixos. Bé de preu. Amb mitja hora està enllestit. No cal menjar-lo el mateix dia. Això sí, és un plat d'hivern per quan comença la pluja i el dia es fa fosc més d'hora.
El Trinxat de la Cerdanya
Poseu una olla a pressió amb una col i quatre o cinc patates. Bulliu-ho 10 minuts.
A part fregiu una alls laminats sense que es rossegin. Els guardeu. Amb el mateix oli fregiu unes 4-5 fotifarres de perol esparrecades i sense pell o 500 grams de carn picada de vedella.
Un cop bullida la patata i la col ho aboqueu a una safata junt amb els alls. Ho xafeu fins que quedi tot trinxat i per sobre hi poseu la carn que hagiu escollit.
Que us aprofiti!