Pensem-hi tots i totes ( IV )

...L'apartament era càlid, d'un to pastel. Música de Beatles i una llum en un racó, al costat del moble llibreria. Els llibres perfectament ordenats. En cada llibre, una història; en cada història, moltes vides diferents... Feia un mes que havia sortit de l'hospital i un mes que dia rere dia havia somniat en ella. L'havia de veure. Li va enviar un SMS convidant-la a sopar. Van quedar que soparien a casa d'ella. Tenia un petit estudi. Li agradava cuinar i li feia il.lusió quedar-se a casa i preparar un sopar per a tots dos. Amb els horaris de nits portava fins i tot els àpats desordenats. El cap de setmana tenia festa. Dos dies per a ella... i qui sap si per a tots dos... Va rumiar el menú : " Torradetes amb crema d'anxova i kiwi i salmó marinat de primer, cocotxes de bacallà amb un farcellet de mongetes verdes i una llesca de cansalada, de segon ). Aniria al mercat. Li agradava comprar els productes frescos als pagesos, a la peixeteria. Ell portaria el vi i les postres. La setmana passaria a poc a poc. Ja volia que fos divendres. Però el temps no s'atura mai... Va arribar puntual, a les 9 del vespre, amb l'ampolla de vi a la mà, una capseta de trufes i una orquídea. Estava neguitós però encantat de la vida. Era una nit especial després d'uns mesos de turbulències. S'havia afeitat apurant fins l'últim porus de la seva pell en un ritual que havia descuidat. Es va dutxar dues vegades perquè de les 6 a les 9 se li havia fet etern. I es va posar una " body milk for men " que va comprar a la perfumeria de la cantonada i on la dependenta li va explicar que el seu perfum durava 12 hores. Li va semblar que era la que necessitava aquell vespre. Una fragància de 12 hores. Seria suficient. Ja s'ho olorava! Es va posar uns boxers d'un blanc impecable, nous, que tenia guardats a la calaixera, d'un disseny " italià ", adaptables, transpirables... i de caient " italià " ( li va repetir, quan els va comprar, la noia que el va atendre ), tot mirant-se'l de cua d'ull per comprovar la talla que ell li demanava. Es va posar uns texans còmodes, una camisa de fil blanca, sabates i cinturó marrons i una americana fosca. Atractiu...era la paraula més escaient. Va obrir la porta amb un deix de timidesa. les galtes, vermelles. Es va excusar dient que tenia el forn encès. Es van mirar, amb uns ulls que anaven més enllà del moment; uns ulls que s'havien mirat durant unes quantes nits a l'hospital. Aquelles nits farcides de silenci i foscor. S'havien explicat mitja vida, l'altre mitja , la volien compartir. Ja no tenien 20 anys! Ella portava uns texans i una camiseta negra i mocassins de xarol negres. El cabell recollit en una cua, gruixuda, tota rinxolada. Els llavis empurpurinats i una olor que emboirava l'estudi. Tot perfumant-se se li havia obert el tap i ... adéu perfum! Dues llàgrimes platejades, per arrecades. Després de sopar una cascada de tendresa va envair els seus cossos. N'estaven tan mancats! Necessitaven el caliu de les paraules, les mirades còmplices per evadir-se de tanta soletat. Tempteig de cossos enmig de sedes, rínxols i trufes. El temps, com un pigment, diluint-se com aigua entre les mas. Havien pensat en tot, fins l'últim detall. La trobada era prevista, esperada... En un instant de lucidesa,ell es va posar les mans al cap: _ Ostres, ostres...no hi he pensat, me'ls he descuidat, els he deixat al rebedor de casa... _ Gràcies per l'orquídea, li va dir ella. No et preocupis. Jo també he pensat en un regal... gustós... de colors... de textures diferents... fluorescents... tria'l... L'esclat... com un volcà. En un raconet una llum pampalluguejava. _ Tens l'ordinador encès... _ He de penjar el post d'avui... " ÉS EL DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA "