La seducció : entre el joc i l'instint

" A vegades juguem a seduir

A vegades seduïm jugant... "

Segons el diccionari d'en Pompeu Fabra:

_ Seduir : Induir, arrossegar ( algú ) a alguna cosa amb abelliment; Captivar

_ Joc : Entreteniment, exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual l'un perd mentre l'altre guanya.

" L' instint de la seducció " és un llibre d'en Sebastià Serrano, Ed. Ara llibres, que ens parla de l'art de seduir, un camí entre el joc i l'instint.

No m'havia plantejat mai que la seducció era un instint, que tots tenim més o menys desenvolupat i que el duem a la pràctica a través del joc, convertint-lo en art.

Segons S. Serrano, la seducció ha servit des de sempre per anar millorant l'espècie. Els mascles " més simpàtics" " que conten històries " ( creïbles o no) s'emporten les famelles " més formoses " i amb més " capacitats per engendrar". Les famelles fan servir una altra classe de " paranys " per atraure'ls.

Així l'espècie ha anat " millorant " i la tria dels gens ha estat deguda a la selecció, fruit d'un acurat joc de seducció.

Segons el llibre, i ara no ho transcric perquè no el tinc al davant, les persones amb un determinat to de veu tenen fama de seductores.

A part dels atributs físics, que no ens enganyem, totes les espècies en són portadores i com més exuberants més atrauen, hi ha la forma en què ens comuniquem.

Els gestos, la mirada, com posem les mans, com parlem i de què, l'expressivitat del cos en general ... tenen un poder altament qualificable en el joc de la seducció.

Tothom coneix el llenguatge no verbal.

Aquests darrers mesos, als blocs, ens hem comunicat d'una altra manera. No només amb les paraules escrites. " El blocaire invisible, els memes de les veritats i mentides, els memes X, alguns posts ... ( Alepsi amb " Heu pensat mai... ", Onix amb " Imaginarium " i d'altres ) han deixat traspuar detalls de nosaltres mateixos que no escrivim. Hi ha alguna cosa més dins nostre, que germina, que ens fa diferents i que ens atrau.

He deduït que ens hem deixat seduir per tot allò que traspassa la pantalla.

Pocs ens coneixem a la vida real. La gran majoria només captem a través de les paraules; com respirem, per quins viaranys ens movem, com pensem...

Imaginem o no un físic, però ens agrada què diu i com ho diu. Per tant la paraula va més enllà de transmetre informació, plasmar poemes i comunicar-nos. Deixa entreveure com és qui escriu. Entre el joc i la màgia del que intuïm s'estableix un altre llenguatge, el qual facilita diàlegs entre joves, no tan joves i més " madurs ". Tothom s'ha apuntat al carro. Ens agrada seduir i que ens sedueixin. I no ens fa por dir-ho. Ens hi sentim bé. De la mateixa manera ens movem a la feina, a la universitat, al gimnàs i continuem aquest joc social. És indubtable que ens comuniquem constantment i arreu.

Ens agrada " agradar ".

M'atraveixo a dir que l'estat " ideal " és el de saber-nos acceptats, compresos, parlant un mateix llenguatge, expressant uns sentiments semblants i emocionat-nos amb el que captem dels altres.

Més enllà de les converses a internet i als mòvils, preval un joc agosarat de paraules i missatges subliminals. I captar tot el que llegim " entrelínees " ens fa una mica més iguals, independentment de l'edat, el sexe, la professió i la vida personal de cadascú.

Tot plegat sembla un joc de paraules, i potser ho és ... o parlàvem de seducció?