Paraules en silenci
He obert els ulls envoltada d'una translúcida boirina.
He descobert uns ulls fitant-me...
He fet per incorporar-me...
_ Shsssssst....
_ Així estàs molt maca!
He mirat al voltant... El lloc m'era desconegut.
Una barreja d'incertesa i desconcert...
He tancat els ulls i m'he esmunyit al balancí d'uns braços de pell tèbia.
No he tornat a obrir-los...
M'he quedat arraulida, mig endormiscada, assaborint el moment de vigília.
No he desclòs el llavis...
" Si és un somni ja em despertaré...
Si és real ja me n'adonaré...!
Ara no...
Ara és el moment d'absorvir tot allò que es desprèn del fregadís del meu cos amb un altre cos, de la meva pell amb una altra pell...
Amb els ulls clucs... per no trencar l'encanteri del moment.
Només allargar-lo...
Instants en què la ment resta silenciosa i el cos, atent...
El meu cos oferint-se i tu gaudint-lo, en silenci... per no despertar-me...
Avui, però, hi he volgut posar paraules...
28 Comments:
Les millors paraules (com avui les teves, MOLT BO) surten d'haver guardat silenci quan calia... Qui controla el silenci és que sap com dir les coses! :)
a vegades no hi ha quelcom més bell que un silenci
Molt bonic, ''encanteri del moment'' aquesta part trobo que explica totalment el post.
Una abrçada!
q maco noia! m'ha agradat molt llegir-ho. Realment akest ptits moments son el q hem d gaudir al maxim.
Fantàstic....m'he quedat sense paraules! És perfecte saber disfrutar d'aquests moments.
B-612,
Només hem de saber escoltar-lo per després redefinir-lo.
robertinhos,
Un plaer poder contemplar-lo, tabé!
Uribetty,
Quan ens encantem normalment no parlem... i si ho diu un poeta..
dejà vie,
La suma de petits moments fan que el resultat siui més gran.
Tens tota la raó, a gaudir-los!Euria,
Jo he posat paraules al silenci, tu silenci a les paraules.
Gràcies1
Bona setmana a tothom!
Què maco, Joana. Hi has posat paraules i t'ha quedat molt bé :)
Si. El silenci de dos cossos (nus o no) un al costat de l'altre, només assaborint-ne l'essència mútua. El plaer dels petits moments.
amb aquestes paraules has banyat d'or el silenci ;)**
Despertar sota les exigències del guió d´aquesta película que tot just comença: "Primavera".
que bé, sí, sí... millor no obrir els ulls... :)
Ains... què maco, Joana... jo també vull gaudir d'aquest encanteri...
Caram tu, despertar així és el que es necessita i no amb el cony de despertador!
Molt bonic, fa ganes de tornar a ficar-se entre llençols i tancar els ull a veure-les venir...
jo també m'apunto! mmmmmm
Absorvir sensacions... amb la ment silenciosa i el cos atent.
Quina expresió tant ben trobada!
petons i llepades sensorials i silencioses!
pd40,
A vegades costa posar paraules allà on no n'hi ha!
Veí,
Assaborint essències és mmmmmmm....en silenci!
Onix,
sovint el silenci es paga car. Hi ha tant soroll a tot arreu que una mica de calma s'agraeix!
Toy folloso,
A veure que ens portarà l'estiu! Tot just comencem...
Nimue,
Tens raó , amb els ulls tancats també hi veiem! Sorprenent, no?
Alepsi,
Hi ha encanteris matadors! ;)
Candela,
Tu t'apuntes a tot arreu i ens apuntes eh? ;)
Clint,
la llàstima és que els dies feiners el despertador ens trenca els somnis!
Gatot,
No l'he buscada, l'expressió, m'ha sortit de dins ;)
Gràcies a tots/ totes!
"Me gustas cuando callas porque estás como ausente, y me oyes desde lejos y mi voz no te toca.//... déjame que me calle con el silencio tuyo.//Déjame que te hable también con tu silencio..." (Núm. 15, Veinte poemas de amor, Pablo Neruda).
Després d'això no es pot pas dir res més, només callar, aturar el temps, i sentir... Dues ments que cultiven la passió des del silenci són com aquest poema, quelcom sublim. Hi ha silencis que voldriem evitar des del primer instant i d'altres que desitjariem inoblidables i infinits. En tot cas ens cal no témer el silenci i veure'l més que com l'absència de comunicació, com un ple i no pas un buit, com el diàleg còmplice més intens que mai podrem mantenir. Un altre cop, has tocat un tema cabdal en la meva particular percepció del món. Un petó i bona setmana Joana!
<..............> (per segons que dir, a vegades, millor no dir res, per tant no comento, una abraçada).
The silver blue sea,
A vegades no tothom entén el silenci de la mateixa manera. Veig que en aquest cas tu , sí. Gràcies!
Oriol,
Doncs a gaudir del silenci, Uri!
Joana es molt bonic el que has escrit
Aix... aquests moments tant càlids... que no vols que passin mai...
Joana, és un plaer llegir-te. El teu escrit sobre el silenci em fa venir a la memòria una frase de Robert Frost: "La felicitat compensa en intensitat allò que no té de perdurable". Gaudir d'aquests moments és un regal.
Per cert, és probable que augmentin les visites al teu blog, perquè a tots els futurs alumnes interessats en la segona edició del curs els convido a visitar-te! Així podran veure el què poden arribar a fer :-)ENHORABONA
Joana, l'A3 sóc jo, la Marta! He volgut fer una prova amb un altre blog de Blogger que vaig fer servir per fer proves...
Res, que no volia quedar sense identificar!
Un petó!
Marta
Mon,
I la teva frase també. Gràcies!
homemusic,
Aix... aquests moments! Si s'allarguessin!
Marta,
Moltes gràcies per llegir-me , però crec que hi ha molts blocs molt millors per recomenar. Es tracta de gustos i per sort podem elegir.
I què dir del silenci. Potser només escoltar-lo!
:) Fins aviat! Espero llegir-te jo a tu!
Quin gust de relat, Joana!!
Violette,
Gràcies!
Un plaer que em llegeixis!
El millor amor, el millor sexe, és aquell que es troba en obrir els ulls a mig dormir. No t'ho esperes i el tens allí, a tocar dels dits.
El que palpes, el que olores, el que et posa la pell de gallina... tens raó paseante. A tocar dels dits! ;)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home