22 de maig 2007

Despulla'm


Amb les teves mans apressadament febrils, en un garbuig de botons i llaços...

Fins a descobrir la meva pell satinada de pell de préssec, el perfum de violetes que he vaporitzat per tot el meu cos...

I el gust nectarífer de pètals de rosa tamisats...

I... no guardis rancor a la lluna si es posa gelosa de veure't brillar als meus ulls...

35 Comments:

Blogger Déjà vie said...

amb akstes descripcións qualsevol no tiraria del cordill entrecreuat. ;) ptons maca

3:55 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Bellas y sugerentes palabras...es normal los celos de la luna.
Un abrazo

4:38 a. m.  
Blogger the silver blue sea said...

Quan unes màns passegen per la pell com les onades d'una tempesta és molt difícil que la lluna no es faci present a les puntes dels dits i al fons de les mirades, com la rosada sobre els sexes cada trenc d'alba... Mmmm, la lluna!
Un petó, Joana.

7:49 a. m.  
Blogger Toy folloso said...

Hummm! Un préssec de pela mullassa; vaig a buscar el "baberu".
Recony, com regalimen ara a l´estiu.

8:34 a. m.  
Anonymous Anònim said...

joana, ets tota sensualitat.....

sabateta

8:54 a. m.  
Blogger mossèn said...

les mans em fan figa .... l´emoció !!! salut

9:25 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

les mans se m'entertolliguen de tant excitat que m'has posat.

tranquila, jo i la Lluna som amants desde fa molt de temps. I també amb el Sol i les estrelles

9:29 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Perfum de violetes...impressionant. I la sensació de '' descobrir la pell'' encara em deixa més sense paraules. Ho veig, ho veig...
Per cert! Ja que preguntaves per l'exmàmen de matemàtiques, et donc la nota :p He tret un 9!
Entre això i l'edició del poema, no podré dormir!
Una abraçada d'un poeta amateur!

10:40 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

T'arrisques a que a algú se l'hi acodeixi estirar del cordill, ho saps oi??...be, suposo que no et deu fer res que ho faci segons qui, oi??? :-)

Una foto molt sensual unida a unes paraules dolçes, mmmmm, que macu!!!!!

Petonets de bona nit!!!!

1:28 p. m.  
Blogger Unknown said...

I és que escrius tant bé.... que ja m'imagino la pell de préssec... Jjejejeje ;-P

1:52 p. m.  
Blogger Unknown said...

Fem realitat aquestys pensaments, defensem la terra, embrutem-nos en el nostre orígen, gaudim-ne i barrejem-nos tot creant arrels...

1:53 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Pell de préssesc, perfum de violetes, la lluna als ulls,...hmmmmmm; en què em fa pensar tot això? Em sembla que amb tanta cordonada i filamenta que duues, jo agafaré tisores i aniré pel dret...Que no som de pedra!

4:09 p. m.  
Blogger ònixeta said...

precioses paraules ets la sensualitat feta dona ;)****

10:44 p. m.  
Blogger nimue said...

quina bona olor que fan les violetes... :)

10:54 p. m.  
Blogger gatot said...

Que difícil es fa dir despulla'm algunes o moltes vegades. Sembla fàcil si no veus els seus ulls... potser perquè ho diem massa sovint en veu baixa, o per nosaltres mateixos.

La lluna i el sol. Jo estic gelós del sol, si és que ell t'ha enlluernat...

petons i llepades destortolligadores!

11:28 p. m.  
Blogger Barbollaire said...

no li guardaré rancor...
no podria...
mentre em deixo amarar
per la dolcesa del teu gest,
la llum del teu esguard...
el sabor de la teva pell...

acotxat per les aromes del teu cos

(un relat magnific, dolç, tendre, sensual, com sempre, Joana. un petonet dolç, nina...;¬)*)

12:35 a. m.  
Blogger Alepsi said...

Ets una artista de la sensualitat, Joana....

12:49 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Unes paraules tendrament delicioses... Fins i tot jo desfaria llaços i descordaria botons.

Petons amb llum de lluna...

1:33 a. m.  
Blogger Clint said...

És que si m'ho demanes així....impossible dir que no!

Petons sense nusos!

2:17 a. m.  
Blogger Odalric said...

Doncs potser no cal deslligar-ho tot...
:)

5:19 a. m.  
Blogger Unknown said...

Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants. Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.Una abraçada i molta sort.

9:08 a. m.  
Blogger Mon said...

ets una caixa de sorpreses....boniques

9:19 a. m.  
Blogger Joana said...

Per tots i totes:
Dels cordills entrecreuats sorgeixen suggerents paraules com la rosada sobre els sexes a trenc d'alba i els préssecs de pell mullassa.
La sensualitat d'unes mans entertolligant-se amb la lluna per " descobrir la pell".
I m'arrisco a què m'estiris el cordill i m'escriguis... Tot creant arrels i teixin amb cordons i fils!
Precioses paraules, olor a violetes,la gelosia del sol mentre em deixo amarar per la dolcesa del teu gest...
L'art de la sensualitat permet desfer llaços i descordar botons sense que m'ho demanis... i no cal deslligar-ho tot per dir-vos que la bonica caixa de sorpresa sou TOTS VOSALTRES!
Només he lligat les vostres paraules!!! GRÂCIES!

12:42 p. m.  
Anonymous Anònim said...

La lluna té motius per estar gelosa, si vas fent aquests posts deixarà de ser la inspiració dels enamorats.

2:01 p. m.  
Blogger escursó said...

Joana,

Son els llaços mes macos dels que es fa i es desfan.....

Jo m'hi apunto a desfer-los amb tendresa i lentament...gaudint dels teus aromes ......

Sens dubte m'hi apunto a despullar-te....

Petonets tendres al coll
XXX

3:54 p. m.  
Blogger el paseante said...

No m'agrada massa la poesia, perquè sovint no l'entenc. Però m'agrada aquest poema, perquè em fa sentir coses. Escrius molt bé.

5:14 p. m.  
Blogger BACCD said...

Joana, això és sensualitat a flor de pell!!

1:41 a. m.  
Blogger Joana said...

pd40,
Ja veig que vols que parli de cuina...
Escursó.
Apuntat...
El paseante,
Jo tampoc en sé ,de poesia,però sento!
Duschgel,
De pell ensabonada...
Una abraçada a tothom!

4:53 a. m.  
Blogger Deric said...

mmmmm

11:52 a. m.  
Blogger Joana said...

Déric.... ;)

12:51 p. m.  
Blogger ddriver said...

puc???????
de veritat???????????

4:10 p. m.  
Blogger Unknown said...

L'escurçó te raó...

2:11 a. m.  
Blogger Joana said...

ddriver,
Benvingut! Veig que t'apuntes al carro...dels botons i llaços!!!
Tondo,
I tu hi vas posant la salsa...
Bon capde! ;)

5:07 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Hi ha moments en què, tot llegint-te, hom té la impressió que no es pot anar més enllà, però tu sempre hi arribes. Talment una fada.

És un plaer, Joana. Una abraçada!

8:14 a. m.  
Blogger Joana said...

Martí,
Em fa il.lusió veure't per aquí.Saps que tu vas ser el meu mestre i ja voldria jo escriure tan bé com ho fas tu.
El plaer és meu.
Molts records.
una abraçada!

3:05 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home