27 de juliol 2007

Surant


He vist els nenúfars surant a l'estany


El reflexe de la nostra vida surant


Arrelem sobre fonaments d'aigua


Ens expandim uns al costat dels altres


Mai he vist la vida amb la nitidesa de l'aigua


No sóc flor, sóc fulla ampla


M'eixamplo...


Allargo els meus dits
per poder tocart-te...
Un regal d'un company blocaire. Gràcies!

25 Comments:

Blogger Mon said...

No ets fulla de tardor, ets fulla de tot l'any, i et belluges com dansarina arab en un jardi ple d'orangines oloroses i danses amb la suau musica de la brisa de matinad que ve de terres del sud....

8:55 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

excel·lent relat.

no ets fulla, ets l'abella danzaire que voleia al voltant de la flor.

una abraçada i bon cap de setmana Joana

1:59 a. m.  
Blogger gatot said...

l'aigua ens porta a contactes inesperats però, per sort, la decisió d'allargar els dits és ben personalitzada i personal.

com sempre, el post, un regal.

gràcies joana ets genial!

petons i llepades poètiques!

7:42 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Com sempre, tens una destresa especial per jugar amb les paraules i fer remoure sentiments i sensacions!

Molt bon cap de setmana guapíssima... i un munt de petons!

1:03 p. m.  
Blogger Uribetty said...

Mai veurem la vida amb la nitidesa de l'aigua, no és pas tant clara...Si no seria molt aburrit si tot fos igual, no?
Una abraçada!

1:07 p. m.  
Blogger Unknown said...

Un post que està amarat de senzilla calidesa. Ja ho diuen que l'aigua simbolitza les emocions...

3:22 p. m.  
Blogger mossèn said...

bonica fotografia ... salut

12:28 a. m.  
Blogger Esther said...

què bonic Joana, m'encanten els nenúfars! bon diumenge!

1:37 a. m.  
Blogger espiadimonis said...

Aixxx! Sí, és molt maco però...pels qui som uns toixos, no ens podries posar una traducció prosaica? Petonets ;-)

2:34 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Els nenúfars s'arrisquen palpitant sobre l'ensomni dels estanyols

Gabriel Alomar

12:16 p. m.  
Blogger Joana said...

Mon,
És més poètic el comentari que el post! ;)
robertinhos,
Bon cap de setmana per a tu també!
Gatot,
Aixxx aquests dits ...! Gràcies!
Meta,
Vols dir que aquí no juguem tots amb les paraules?
Petons!
Uribetty,
Doncs ... sí! I si fóssim iguals, també seria avorrit!
Tondo,
I una dutxa et deixa nou/ nova!
;)
Mossèn,
Gràcies!
Esther,
Són unes plantes especials, no? Bon diumenge per a tu també wapa!
Espiadimonis,
Aixxx Benvingut! Avui toca aquest garbuig de paraules, que em temo que tampoc són poesia!
Reflexions en català,
Bonica frase!!

1:31 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

...i em fas pessigolles!

2:29 p. m.  
Blogger Joana said...

Deuen ser les arrels, Veí! ;)

2:45 p. m.  
Blogger Clint said...

què vols que et digui, ara acostaria el clatell a veure si arribes...

12:26 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

mmmmm, que macu, que tendre, que dolç....com tota tu :-)

Un petonet ben dolç bonica!!!!

5:02 a. m.  
Blogger Oriol said...

comentari intel.ligent : Surar és anar cap al Sur?.
Perdó

6:01 a. m.  
Blogger Joana said...

Casi, Clint! Estàs molt lluny!...
Jo mateixa,
Els teus pastissos sí que en són, de dolços!
Oriol,
Resposta intel.ligent:
No sóc del Nord ni sóc del Sur...Sóc de terra endins!!! ;)
Bona setmana a tothom!

8:38 a. m.  
Blogger Déjà vie said...

fulla ample? m'agrada la idea i mes si sempre estas en contacte amb l'aigua, fnt de vida...

9:08 a. m.  
Anonymous Anònim said...

I ara jo que dic per posar-me a l'altura del post i dels comentaris??????
la inspiració s'ha anat entre els nenúfars...

1:25 p. m.  
Blogger Joana said...

Déjà,
Allà on hi ha aigua hi ha vida...no?
Cafeambllet,
La inspiracio apareix i desapareix, no t'hi capfiquis!

2:58 p. m.  
Blogger nimue said...

els nenufars són màgics... i que bé que sona la paraula: ne-nú-far, ne-nú-far...

1:00 a. m.  
Blogger Unknown said...

No deu ser casual que les fades i els folets visquin ben apropt dels nenúfars...

2:16 a. m.  
Blogger euria said...

Quin regal més bonic. Ha quedat un post molt refrescant!!!Aigua, nenúfars...molt tendre lo dels dits. Bona setmana!

4:38 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Sublime, profundo y sencillo. Siempre tú que nos regalas unas palabras llenas de mágia, dulzura y secretos...

Un beso bonita!!


Te pasé un pequeñito meme, muy facilito.
( ¿No te importa te escriba es castellano?) Ya intentaré soltarme un poco más con el catalán.

3:50 p. m.  
Blogger Joana said...

Nimue,
Tens raó, són una planta màgica ...i no pel nom, sinó perquè viuen a l'aigua, que és font de vida!
:)
Tondo,
No són d'eixe món...com els blocaires!!! ;)
Euria,
Tot el que escrivim ho fem amb els dits!!! La tendresa...vola!!!
Carolina,
Veo que te gustan los secretitos.... Escribe como te vaya mejor! :)
saludos!

6:05 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home