La Tornada

(cliqueu a sobre per a poder llegir-ho)

La represa de l'activitat diària després de l'estiu comença a primers de setembre però sobretot quan els nens tornen a l'escola ( no ens enganyem tothom no fa dos mesos de vacances ). Però sí que el mes d'agost , al nostre país, esdevé "inhàbil" laboralment parlant.

Hi ha una esbandida general de joves pels carrers, bars i parcs.

Els horaris de molts llocs de treball tornen a ser els de sempre. Per a molts s'acaba la jornada intensiva i per altres els dissabtes deixen de ser festius.

Els mitjans de comunicació ens ho anuncien a totes hores.

Un any rere l'altre es repeteixen les mateixes notícies. La despesa que suposa tornar a l'escola ( llibres - No es poden reutilitzar d'un any per l'altre i la gratuïtat queda lluny ). La roba per vestir els nens ( d'acord, creixen ... però tampoc cal comprar-la tota de cop. Hi ha periòdes de rebaixes. ), el material nou de trinca perquè res del curs es pot o no volem aprofitar.

En un altre apartat es parla dels barracots que durant aquest curs per a molts nens serà la seva escola. Hi ha alguna escola "nova" que aquesta darrera setmana estava acabant-se ... a quatre dies de començar el curs. Tot a correcuita. Llegirem a més d'un diari cartes de pares indignats perquè no han obtingut plaça a l'escola més propera al seu domicili mentre altres nens que viuen a l'altre punta hi accediran.

Els mestres interins també tenen la seva tornada amb trasbals. A molts se'ls adjudica una plaça a més de dues hores del seu domicili familiar. Es queixen de que són un número. Jo crec que també és molt important que els educadors dels nostres fills es sentin bé al lloc on han de donar classe i no amb neguits extres.

Reclamacions a Ensenyament i així transcorrerà el primer trimestre.

A Girona en quatre dies arribaran les Fires de Sant Narcís ( quan tot just els nens i professors acaben de conèixe's) i amb unes setmanes més, Nadal... Passa molt de pressa el primer trimestre! Jo crec que massa!

Aquests dies també es parla i molt de la síndrome postvacacional. Neguit, estress, palpitacions, insomni són alguns dels símptomes que la gent nota. Més o menys semblant a l'astènia primaveral, abans de l'estiu.

Ens proposen mil remeis amb forma de vitamines i defatigants, llibres d'autoajuda per entrar a la roda laboral sense pressa, com una segona adaptació, vaja, com l'adaptació que fan els petits a les escoles bressol. Un altre tema a destacar, la manca de guarderies públiques i el cost de les privades. Feu quatre números els que tingueu 2 o 3 criatures. La mitjana de preu de les privades és de 300 euros al mes i les municipals no són gratuïtes del tot.

A vegades penso que estem en una espiral sense sortida. Cada època de l'any es repeteixen els mateixos problemes. Ja sé que tot és cíclic, però els ciutadans de tant en tant o més a sovint hem de tenir alguna satisfacció.

Paguem, paguem i paguem ... Haurem de deixar la nostra professió i fer la feina que paguen a uns altres perquè la facin?

Els polítics només es mouen per la pressió social. Ja em direu doncs el que ens toca.

En general estem cansats de demagògies i falses promeses. Ara que vindran eleccions es mourà alguna cosa. Es deixaran a l'aire algunes promeses, s'agafaran al vol i deixaran anar una mica la beta...Allò de contents , però enganyats.

No sé si fóra millor inventar una píndola que servís per l'astènia primaveral, per la síndrome postvacacional i de passada per donar una mica de claredat a tots aquests temes pendents. Jo trobo que fa massa que duren!

La continuació del post d'en Clint.

Primer dia de classe d'un adolescent d' 1,76 m i 69 kg.

_ Com ha anat wapo el primer dia de classe?

_ Bufff.... Les nenes estan molt bones... No sé si em podré concentrar aquest curs!

_ Bé ... Hauràs de compaginar una cosa amb l'altra!

_ Bufff... Serà difícil!