02 de setembre 2007

Retalls

La Duschgel em va passar un meme ja fa uns quants dies. El meme del 8. Un curiós meme. Es tracta de dir 8 coses de mi que encara no sabeu. I és que som curiosos de mena!
Que fàcil seria fer un cafetó tots plegats , xerrar una estona i mirar-nos als ulls. Deduir què s'hi amaga darrera de cadascú , com ens movem , gesticulem, parlem i ens expresem.
Però la virtualitat fa que conservem aquest punt enigmàtic, de misteri. Això ens dóna peu per continuar tafanejant per aquest món i conèixer retalls de vida , bocins, parceles que per més memes que fem mai acabarem de monstrar-nos com som.
De fet tots sabem que no som " Aus raris", tot al contrari, gent molt humana, sensible i compromesa i amb aquell puntet de sentit de l'humor que tant ens agrada.
Endavant, doncs:
_ M'agrada viatjar. Conèixer altres cultures i altre gent. Provar menges diferents. El viatjar ha sigut la meva segona escola d'aprenentage de la vida. He après a no tenir por davant lo desconegut. He descobert que tothom és com és degut a la seva història ( personal, del lloc on ha nascut i viscut ) i que tothom té un tret que el fa diferent. He viatjat durant molts anys anant de càmping. Fent rutes i preparant recorreguts quilomètrics. 2 o 3 dies a cada lloc.Sense tele, fullejant un diari cada 3-4 dies... desconnectada del món i envoltada de natura.
He voltat per França, Anglaterra i Escòcia, Holanda, Irlanda ( nord i sud ), Còrcega, Espanya i les Illes, Alemanya, i ciutats com Paris, Berlin, Hamburg, ... ( amb tenda, remolc i autocaravana ). Llocs més programats com Bulgària, Egipte, Grècia, Sardenya, ciutats com Brusel.les, Venècia, Roma, Edimburg...
---------------------
_ Tinc debilitat per les arracades. En tinc de totes mides, colors i materials ( d'or, plata, bisuteria ). No surto mai de casa sense. Les combino amb la roba que porto. Em donen vida a la cara. Potser és quelcom inherent a la meva fisonomia. No tinc penjoll al lòbul de l'orella ( és un tret hereditari ). I per tant em veig estranya sense res que hi pengi o ho adorni. Ho supleixo amb arrecades i punt.
--------------------
_ Tinc la carrera de Psicologia per acabar. Em falten uns quants crèdits. Digueu-me vaga!. Després de cursar una carrera tècnica em vaig posar a treballar i per gust vaig començar psicologia. Sóc una persona que quan començo una cosa, l'acabo encara que no m'agradi del tot. No sóc de pagar un curs i deixar-lo per S. Santa o pagar un gimnàs i no anar-hi. Sóc complidora. La Psicologia és l'única cosa que tinc inacabada...Ho faré!
--------------------
_ M'agrada fer esport. De fet he estat pocs periodes de temps sense fer-ne. Em sento bé, vital. Em dóna energia i alhora em relaxa. Escampo la boira mentalment. Cremo calories. És un mitjà per relacionar-me i sens dubte, un regal pel cos.
He fet esquí, canoa, rafting, aerobic, tenis i bicicleta. Ara faig ioga, natació i senderisme. Hi estic enganxada. Sóc antisofà.
--------------------
_ M'agrada fer cursos i cursets. N'he fet per la meva professió ( Formació continuada ). Però m'encanta fer-ne que no tinguin res a veure amb la feina.
He fet cursets de cuina, de balls de saló, de dansa del ventre, d'escriptura creativa, un d'astrologia, de massoteràpia, de sofrologia musical. Català, anglès, dietètica i un de Protocol social...
Crec que és una manera més de sortir a l'exterior i d'aprendre.
--------------------
_ Sóc calculadora i previsora. M'agrada programar qualsevol aconteixement amb temps i dedicació. M'hi entrego amb passió. M'ho treballo. Hi poso el millor de mi i en gaudeixo tant o més que el moment mateix. Però també sóc impulsiva... De tant en tant actuo sense programació prèvia... Suposo que és el meu " alter ego " que protesta i em guanya. Llavors veig que hi ha coses que surten bé i d'altres que no tant, com tot a la vida, tant si ho programo com si no. Tot no depèn d'un mateix.
--------------------
_ Cuido l'alimentació. Per mi és un plaer, menjar. És cultura, és descobrir, és educació, és ensenyar, olorar, sentir... És una font inesgotable. Compartir, alimentant el cos i l'esperit.
Em preocupa veure com cuina la gent ( o no cuina, que és pitjor ) i la manca de qualitat que s'ofereix a molts restaurants. S'ha guanyat amb alta gastronomia però anem perdent els sabors autèntics.
Hi ha una autèntica degradació de la cuina. Ho vaig comentar en un post, el menjar és com un acte d'amor. Em temo que els pre-cuinats, el menjar escombraria i la manca d'educació del paladar portarà a la ruïna un dels autèntics plaers que encara podem gaudir.
-------------------

_ Tinc una fita. M'agradaria associar-me a Metges sense Fronteres. Anar a algun país i ajudar a la gent. Si tinc el cap clar i el cos en forma.... marxaré lluny... quan els meus siguin independents.
Si no puc marxar lluny em quedaré a prop. Faré un voluntariat ( ja n'he fet algun ). També a casa nostra hi ha molta gent necessitada. Si els que estimo em volen acompanyar seran benvinguts, un senyal d'amor. Però... seré egoïsta per un cop a la meva vida... Si per ells és una obligació, un no deixar-me anar sola... Faré allò que he desitjat sempre... Donar allò que a mi em sobra als que no tenen res, cuidar amb les meves mans i abraçar amb els meus braços.
Per fer el viatge final no necessito cap equipatge!



Aprofito per penjar el fons de pantalla que tinc posat. Un altre meme que m'ha passat l'Esther.

És l'estany de Banyoles. Un lloc ple de pau. Verd. L'aigua que canvia de colors cada dia depenent del sol i dels núvols.

Em relaxa contemplar aquesta imatge. Us veig darrera i m'imagino com sou. A casa vostra davant la pantalla i escrivint com ara ho faig jo.O intuint , deduint, pensant i somrient.

M'agradaria saber quin fons de pantalla tens Uribetty, aquest jove poeta que ens enlluerna amb els seus versos.




32 Comments:

Blogger el paseante said...

Bonic streptease. Sembles una persona molt natural i raonable. Però, ho pots provar? És broma dona.

Jo també imagino com és veritablement la gent que escriu blogs, al costat del curs de l'aigua.

5:12 p. m.  
Blogger Mikel said...

Queda força clar que t´agrada viatjar ;-)

11:14 p. m.  
Blogger Clint said...

renoi! molt bo aquest meme, és evident que poses passió en les coses que fas, tot i que això de ser antisofà...no es pot ser perfecte oi? jajajaja petons!

12:18 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Qué chévere poder saber esas " cosas sobre ti" y poder conocerte un poco más!
Me encantó leerte
Un beso

12:44 a. m.  
Blogger Antoni Esteve said...

Jo soc dels que pensa que els memes no sempre son la millor manera de conneixa a algu, perquè describim com ens veiem nosaltres però no com ens veu la resta, però en la resta de posts, posem aquella coseta que a vegades no ens veiem i la resta pot captar.

Ja estic coneixen-te una mica mes.

La imatge es molt relaxant!

2:16 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Molt interessant el meme, bé...el meme no, tu.
Estic d'acord en que el menjar s'està degradant, per sort cuan cuino ( i no és poc ) intento menjar bé i sa, res de porqueries pre-cuinades.
El meme aquest del fons de pantalla, per suposat que el faré, ja el tinc pensat ;)
Una abraçada ben forta!

4:14 a. m.  
Blogger Unknown said...

lo del protocol social te molt bona pinta...

4:53 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Joana, quint munt de coses interesants a afegir a lo que ja coneixem de tu a traves del bloc.

6:29 a. m.  
Blogger gatot said...

petits quadres (aquarel·les?) que ajunten pinzellades esboçades en altres posts.

ets una artistassa!

i... coincideixo amb en Clint... vols dir que el sofà no t'agrada gens ni mica?

petons i llepades de colors!

8:19 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Tot va encaixant, com les sinuoses formes d'aquest vuit que ens dibuixes i tot el que el seu dos cercles amablement acullen. És un número que t'escau...

8:33 a. m.  
Blogger Joana said...

Semblo?... Aisss Paseante,Vols que et cuini o vols agafar tenda i motxilla i a caminar???
Una abraçada!
Mikel, tots tenim alguna debilitat o algun vici, no?
Qui és perfecte, Clint...Vaig llegir que portaves tupé enlacat! M'encanta!!
Gracias Carolina,ya ves aquí de strepteases!!
Estc d'acord amb tu Antoni, però he d'explicar com em conec jo i el que m'agrada, no?
Gràcies Uribetty,M'agrada que cuinis.... a veure si fas alguna recepta!
Ho sabia, Tondo que t'hi fixaries en aquest detall...
Striper Al final només caldrà posar el DNI!!!
Gatot Sempre fixant-te en la part lúdica del post! ;)
Veí, tu creus que encaixa??? Aisss les vacances!! ;)
Una abraçada!

12:05 p. m.  
Blogger Toy folloso said...

Mira que m´ha passat vegades per el cap de preguntar a els teus convilatans, (que estan fotent la botifarra a l´agrobotiga, com si el mon s´acabés dilluns), ¿coneixeu a una noia......?.
(Vas donar moltes pistes al principi del blog).
No ho faré mai, però. Cal respectar això que dius de la virtualitat.
Coneguem de tu el que ens has volgut compartir.
¿Preníes un suc d´aquells de colors al Mas Sorrera, l´altre dia?.
M´ho va semblar...
Ja, ja.
(Uiiii, quins nervisssss).

12:37 p. m.  
Anonymous Anònim said...

M'apunto a això de viatjar, a mi també m'agrada molt. Ens has ensenyat una mica de tu, m'ha agradat molt llegir-te aquest meme.

12:56 p. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Noia te l'has currat molt el meme, dos en uno eh!!!!, jejejejejeje.

Molt be Joana molt bé, ara que t'has...desputllat....per nosaltres et coneixem molt millor, m'ha encantat com l'has escrit.

petonets dolcets, com tu, de bona nit!!!!

2:26 p. m.  
Blogger Joana said...

Mmmm Toy que em sembla que no vas ben orientat.Però val, l'estiu passat vaig estar al Mas Sorrer!!!!
pd40, he ensenyat poquet...Ja saps que sóc discreteta!
;)
Ja veus, jo mateixa, Com si no tingués feina!!!
Bona nit a tothom!

2:56 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

joana, a veure, quan deiem que fessis el meme del 8, ens referiem a coses sexys, vicis inconfessables... Carai, una dona que es cuida, que té una segona carrera inacabada, que menja bé, fa esport i li agrada viatjar. Sort del vici de les arrecades!

per cert, ara tindries que explicar alguna de les llegendes sobre l'estany de Banyoles...i n'hi ha moltes!

11:14 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Llàstima, joana, si no fos per això del sofà, series perfecte! :-)

Ptns
sabateta

12:05 a. m.  
Blogger Mikel said...

ei joana! jo diria que tots tenim masses debilitats i masses vicis ;-)

1:42 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Esportista, et cuides i fas vida sana, debilitat per les arracades, t'agrada viatjar, ets quasi psicòloga...

En un no res hem sabut de tu un grapat de coses i saps, totes m'agraden molt :-)

Petons maca!!!!!

4:48 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Caram noia!!!! quantes coses se saben en aquests memes, jeje
Petonets!!!

7:32 a. m.  
Blogger Joana said...

Anem a pams, Robertinhos,les coses sexys ( que dius que s'han de dir ) les xiuxiuejo a cau d'orella i els vicis "inconfessables" se suposa que són " no confessables"... En parlem? ;)
Vaja Sabateta Tu també t'apuntes a la " chaise longue" ? I sí´la perfecció no existeix!
Una abraçada wapa!
Massa ? Mikel.... Et ve de gust fer el meme del 8???? Doncs te l'adjudico i així ens expliques els " massa" ;)
mandarinada i cafeambllet Això és casi un strepatease total...casi...Alguna cosa em reservo!
Una abraçada!

9:45 a. m.  
Blogger mossèn said...

hi vec una ditada en aquest fons ... no deurieu esta pas berenant, oi ??? ... salut

11:05 a. m.  
Blogger BACCD said...

Sempre m'has donat la impressió de ser una persona molt equilibrada, i aquest deliciós meme ho corrobora.

Un petonàs ben gran!

1:18 p. m.  
Blogger euria said...

Molt interessant Joana! A mi també m'agraden molt molt les arracades :D m'ha agradat coneixer un trosset més de tu. Nanit

1:59 p. m.  
Blogger Joana said...

Sí, mossèn, berenar prop de l'estany és tot un plaer!
Quina il.lusió veure't Duschgel...k tal les vacances?
Bé...l'equilibri és cosa difícil, almenys de mantenir-lo, com tothom...a èpoques.
Una abraçada wapa!
Mmmm Euriasón aquelles temptacions....irresistibles!
Una abraçada!

2:15 p. m.  
Blogger iruNa said...

Doncs m'alegro de saber més coses de tu, Joana.. perquè m'han agradat moooolt!! em confirmes el que ja intuïa, que ets una persona curiosa, a qui li agrada aprendre, impregnar-se d'aires nous, de gent, d'experiències... una persona que sap aprofitar els petits plaers de la vida, que gaudeix i busca, que no es queda quieta, que no es conforma. Una persona solidària, que estima amb bogeria la vida i la gent que habita aquest planeta, una persona que sap estimar, que s'estima a ella mateixa i que adora als seus.
Enfi, una persona a envejar, de veritat!!!
una abraçada!!

3:26 a. m.  
Blogger Joana said...

Iruna,Gràcies per aquestes paraules tan sentides.M'afalaguen de veritat.De fet som com som i tot i que costa canviar sí que penso que podem anar modulant-se, sempre que les circumstàncies hi acompanyin, i tenir eines per anar
solventant tot el que es presenta...que no és poc. Res no és fàcil, però crec que hem de procurar treure-li substància a la vida, almenys intentar-ho.
Una abraçada!

4:12 a. m.  
Blogger Antoni Esteve said...

Això tambe, si un mateix no es coneix malament rai!

4:41 a. m.  
Blogger Deric said...

ostres! ara recordo que a mi també me'l van passar i no l'he fet encara!

10:10 a. m.  
Blogger Joana said...

I a vegades no és tan fàcil, Antoni!
Doncs has de fer els deures, déric!
Bona nit a tots!

2:47 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Com et diguis.. De tan voluntariosa, treballadora, abnegada, esportista, i escalfabraguetes, ETS INSUPORTABLE

9:19 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Hvala za intiresny Blog

6:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home