Que fàcil seria fer un cafetó tots plegats , xerrar una estona i mirar-nos als ulls. Deduir què s'hi amaga darrera de cadascú , com ens movem , gesticulem, parlem i ens expresem.
Però la virtualitat fa que conservem aquest punt enigmàtic, de misteri. Això ens dóna peu per continuar tafanejant per aquest món i conèixer retalls de vida , bocins, parceles que per més memes que fem mai acabarem de monstrar-nos com som.
De fet tots sabem que no som " Aus raris", tot al contrari, gent molt humana, sensible i compromesa i amb aquell puntet de sentit de l'humor que tant ens agrada.
Endavant, doncs:
_ M'agrada viatjar. Conèixer altres cultures i altre gent. Provar menges diferents. El viatjar ha sigut la meva segona escola d'aprenentage de la vida. He après a no tenir por davant lo desconegut. He descobert que tothom és com és degut a la seva història ( personal, del lloc on ha nascut i viscut ) i que tothom té un tret que el fa diferent. He viatjat durant molts anys anant de càmping. Fent rutes i preparant recorreguts quilomètrics. 2 o 3 dies a cada lloc.Sense tele, fullejant un diari cada 3-4 dies... desconnectada del món i envoltada de natura.
He voltat per França, Anglaterra i Escòcia, Holanda, Irlanda ( nord i sud ), Còrcega, Espanya i les Illes, Alemanya, i ciutats com Paris, Berlin, Hamburg, ... ( amb tenda, remolc i autocaravana ). Llocs més programats com Bulgària, Egipte, Grècia, Sardenya, ciutats com Brusel.les, Venècia, Roma, Edimburg...
---------------------
_ Tinc debilitat per les arracades. En tinc de totes mides, colors i materials ( d'or, plata, bisuteria ). No surto mai de casa sense. Les combino amb la roba que porto. Em donen vida a la cara. Potser és quelcom inherent a la meva fisonomia. No tinc penjoll al lòbul de l'orella ( és un tret hereditari ). I per tant em veig estranya sense res que hi pengi o ho adorni. Ho supleixo amb arrecades i punt.
--------------------
_ Tinc la carrera de Psicologia per acabar. Em falten uns quants crèdits. Digueu-me vaga!. Després de cursar una carrera tècnica em vaig posar a treballar i per gust vaig començar psicologia. Sóc una persona que quan començo una cosa, l'acabo encara que no m'agradi del tot. No sóc de pagar un curs i deixar-lo per S. Santa o pagar un gimnàs i no anar-hi. Sóc complidora. La Psicologia és l'única cosa que tinc inacabada...Ho faré!
--------------------
_ M'agrada fer esport. De fet he estat pocs periodes de temps sense fer-ne. Em sento bé, vital. Em dóna energia i alhora em relaxa. Escampo la boira mentalment. Cremo calories. És un mitjà per relacionar-me i sens dubte, un regal pel cos.
He fet esquí, canoa, rafting, aerobic, tenis i bicicleta. Ara faig ioga, natació i senderisme. Hi estic enganxada. Sóc antisofà.
--------------------
_ M'agrada fer cursos i cursets. N'he fet per la meva professió ( Formació continuada ). Però m'encanta fer-ne que no tinguin res a veure amb la feina.
He fet cursets de cuina, de balls de saló, de dansa del ventre, d'escriptura creativa, un d'astrologia, de massoteràpia, de sofrologia musical. Català, anglès, dietètica i un de Protocol social...
Crec que és una manera més de sortir a l'exterior i d'aprendre.
--------------------
_ Sóc calculadora i previsora. M'agrada programar qualsevol aconteixement amb temps i dedicació. M'hi entrego amb passió. M'ho treballo. Hi poso el millor de mi i en gaudeixo tant o més que el moment mateix. Però també sóc impulsiva... De tant en tant actuo sense programació prèvia... Suposo que és el meu " alter ego " que protesta i em guanya. Llavors veig que hi ha coses que surten bé i d'altres que no tant, com tot a la vida, tant si ho programo com si no. Tot no depèn d'un mateix.
--------------------
_ Cuido l'alimentació. Per mi és un plaer, menjar. És cultura, és descobrir, és educació, és ensenyar, olorar, sentir... És una font inesgotable. Compartir, alimentant el cos i l'esperit.
Em preocupa veure com cuina la gent ( o no cuina, que és pitjor ) i la manca de qualitat que s'ofereix a molts restaurants. S'ha guanyat amb alta gastronomia però anem perdent els sabors autèntics.
Hi ha una autèntica degradació de la cuina. Ho vaig comentar en un post, el menjar és com un acte d'amor. Em temo que els pre-cuinats, el menjar escombraria i la manca d'educació del paladar portarà a la ruïna un dels autèntics plaers que encara podem gaudir.
-------------------
_ Tinc una fita. M'agradaria associar-me a Metges sense Fronteres. Anar a algun país i ajudar a la gent. Si tinc el cap clar i el cos en forma.... marxaré lluny... quan els meus siguin independents.
Si no puc marxar lluny em quedaré a prop. Faré un voluntariat ( ja n'he fet algun ). També a casa nostra hi ha molta gent necessitada. Si els que estimo em volen acompanyar seran benvinguts, un senyal d'amor. Però... seré egoïsta per un cop a la meva vida... Si per ells és una obligació, un no deixar-me anar sola... Faré allò que he desitjat sempre... Donar allò que a mi em sobra als que no tenen res, cuidar amb les meves mans i abraçar amb els meus braços.
Per fer el viatge final no necessito cap equipatge!
Aprofito per penjar el fons de pantalla que tinc posat. Un altre meme que m'ha passat l'Esther. És l'estany de Banyoles. Un lloc ple de pau. Verd. L'aigua que canvia de colors cada dia depenent del sol i dels núvols.
Em relaxa contemplar aquesta imatge. Us veig darrera i m'imagino com sou. A casa vostra davant la pantalla i escrivint com ara ho faig jo.O intuint , deduint, pensant i somrient.
M'agradaria saber quin fons de pantalla tens Uribetty, aquest jove poeta que ens enlluerna amb els seus versos.
